YOGA-SÛTRA DE PATAÑJALI

YOGA-SÛTRA DE PATAÑJALI
Comentaris de Montserrat Serra Fort



El Yoga sûtra de Patañjali és un text mil•lenari on s'explica la filosofia del ioga, sobre la qual es fonamenten, en més o menys mesura, tots els tipus de ioga que s'ha popularitzat arreu del món.

Gràcies a la transmissió que sempre se n'ha fet de mestres a alumnes, aquest text ha arribat viu fins als nostres dies.
La Montserrat, seguint la tradició dels mestres Sri T. Krisnamacharya i T.K.V. Desikachar, i després de trenta anys de dedicar-se a l’ensenyament del ioga i d'un estudi sincer del text, ens ofereix aquesta traducció, que acompanyada dels seus comentaris, ens ajuden a entendre i a traslladar els conceptes d'aquest antic text, a la nostra societat actual.

Per tant, és un llibre essencial per tots aquells que creiem que el ioga és molt més que una simple gimnàstica suau.


PREU: 19€


















Montserrat Serra i Fort, va néixer a Barcelona l'any 1947. És llicenciada en Filosofia i Lletres i Diplomada en Ciències religioses.

A la dècada dels 70 va començar la pràctica de ioga. Va ser en un seminari quan va assistir a un taller sobre els Yoga Sûtra,que va quedar captivada per aquest text.

A partir d'aleshores va començar una formació de professora de ioga i aquest text l'ha anat acompanyant durant tota la vida. Ha sigut professora de ioga i formadora de professors reconeguda per l"Asociación espanyola de practicantes de yoga" i pel "Krishnamacharya Healig and Yoga Fundation", però sobretot se sent practicant.

Per tal de completar la formació va fer un post grau d'Acompanyament espiritual.

Ha fet diverses estades a la Índia per estudiar al Krishnamacharya Yoga Mandiram i amb T.K.V. Desikachar.

Actualment continua aprofundint en aquest text per tal de tractar de fer-lo entenedor i viu per la societat actual.

ALTRES MITJANS PER CALMAR LA MENT (Y.S. 1.34 a 1.40)

En la primera entrega d’aquesta nova etapa dels pessics de sûtra, us proposava introduir en les vostres vides el mètode abhyâsa – vairâgya, la pràctica i el deseiximent (Y.S. 1.12) per aturar o, si més no, reduir les fluctuacions de la ment.


Si bé és cert que Patañjali ja ens avisa que això no és una tasca fàcil i que requereix molt de temps, també és cert que sovint quan decidim començar un treball d’aquest estil, no tan sols no aconseguim aturar la nostra ment, sinó que al contrari ens augmenten les preocupacions.

Hem decidit introduir alguna pràctica a la nostra vida, aturar-nos cinc minuts dos cops al dia, o apuntar-nos a un curs de ioga. El primer dia ens ho agafem amb molta il•lusió: ens aturem dos cops, respirem de manera conscient i estem millor; o anem a la sessió de ioga i en sortim nous.

Però passen els dies i no sembla que hagi canviat res. He de parar cinc minuts, però és que això que estic fent és molt urgent, a més a més això de parar cinc minuts és una beneiteria, una cosa tan senzilla no pot fer res.


O vaig a la classe de ioga i no aconsegueixo desconnectar com desconnectava abans,em fan fer exercicis que no puc fer bé. I sorgeixen dubtes: ho faig bé?, segueixo el mètode correcte?, no seria millor canviar de professor?, i si provés una altra cosa?...